Puntada 1: Casteddu (3/1/2021)

Lìngua: sardu (in sa variedade campidanesa o casteddaja)

Cun s’amigu Mauro Pes (càmera e regia) visitamus Casteddu (nòmine ufitziale italianu: Cagliari), sa capitale, una tzitade «pro bi passare totu is ierros chi a un’òmine abarrant de vida», in faeddos de s’iscritore catalanu Josep Pla. Connoschimus iscientes de is letziones mias in s’universidade: Sonia e Barbara sunt registrende boghes pro unu navigadore GPS chi chistionat su sardu (uNav), Federico at iscritu una tesi a subra de tradutzione literària de Neruda in sardu, e Flavia e Matteo chistionant de s’esperièntzia issoro de tradutzione pro su comunu de Bauladu.

Prus a tardu, si faghimus una passigiada in tzentru: binchimus un’iscumissa ònnia borta chi si rispondent in sardu in is butegas de su tzentru (e si tocat cumbidare!), e amus a agabbare sa puntada in unu cuntzertu de Dr. Drer e CRC Posse in sa plaja de su Poetu, cantende «Su palu» (‘l’estaca’) in sardu.

A si biri!

Intervista in Via Lliure de Rac1

«Pro me, Sardigna est unu casu etzetzionale de multilinguismu in su mediterràneu; a bortas si narat chi est un’ìsula dae foras però unu continente dae a intro»

Su programma Via Lliure de Rac1 s’est interessadu pro sa situatzione linguìstica de Sardigna e m’at fatu custa intervista. Ant publicadu puru custa intrada in su blog issoro e nd’ant fatu difusione pro mèdiu de tweets comente a custos.

Una trasmissione TV a subra de is lìnguas in perìgulu de Sardigna

Adrià – Beni cun me est unu programma a subra de s’immensu patrimòniu linguìsticu e culturale de Sardigna, e in s’ispetzìficu a subra de is lìnguas pròpias de s’ìsula, totus in perìgulu d’estintzione segundu s’Unesco. Su trailer est inoghe, e is cantzones de Lo somrís de la magrana sunt sa colunna sonora de sa trasmissione.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és imatge-1-edited.png
Immàgine gràfica de Adrià – Beni cun me.

Registradu in s’istade de su 2019, amus fatu Sardigna in furgone, in chirca de persones e e eventos acapiados a is lìnguas autòctonas: s’aligheresu (su catalanu de s’Alighera), su sardu, su lìgure (tabarchinu), su turritanu (tataresu) e su gadduresu. Intre is invitados de sa trasmissione, ddoe est is aligheresos Claudio Gabriel Sanna (musitzista), Irene Coghene (Plataforma per la Llengua) e Giuliana Portas (Ufìtziu Lingùisticu), s’arrepadori casteddaju Dr. Drer; Remigio Scopelliti, ex-sìndigu de Câdesédda, e àteros ancora.

Sa tramissione est istada pensada dae su cumintzu comente un’iscàmbiu multilìngue cun s’iscopu de contribuire a sa visibilizatzione de is lìnguas de Sardigna, e aici puru verificare ancora una borta chi sa diversidade linguìstica no impedit sa cumprensione intre faeddadores de is lìnguas de s’ìsula.

Sa RAI etotu nd’at fatu una noa su 2 de ghennàrgiu, in su TGR de Rai3 [min. 17.20 h].

Custu blog, insandus, at a fàghere unu resumu de ònnia puntada, frunende puru calicuna ispiegatzione cumplementària. Ah! E onni intrada de su blog agabbat cun sa pròpiu fràsia in sa lìngua de su logu visitadu; a boisàteros de dda iscobèrrere!

Puntadas:
1) Casteddu, 3/1/2021
2) Câdesédda e U Pàize, 10/1/2021
3) S’Alighera 17/1/2021
4) Sàssari, 24/1/2021
5) Gaddura, 31/1/2021
6) Nùgoro, 7/2/2021

Càmera: Mauro Pes
Produtzione: Terra de Punt e EjaTV
Deretos: RAI3

Puntada 6: Nùgoro (7/2/2021)

Lìngua: sardu (variedade nugoresa)

S’ùrtima istatzione de Beni cun me est Nùgoro (in italianu e ufitzialmente Nuoro), in su tzentru de s’ìsula, una tzitade chi a s’ispissu est acostada a su chi si bolet presentare comente una sardidade pura, unu logu de traditziones firmu in su tempus. A tesu de custa immàgine romàntica e uniforme, passigiamus in is rugas suas pro cumprèndere si siat, a beru, cudda realidade ermètica de is paristòrias de Gràssia Deledda (iscritora sarda in italianu, prèmiu Nobel de literadura de su 1926).

Nùgoro, est evidente, est difatis una tzitade sarda, cun presèntzia de sa lìngua e de is traditziones, ma ddoe est puru multiculturalismu, rap e hip-hop, e ativistas comente cuddos de Sardware, unu grupu de giòvanos chi traballat pro sa presèntzia de su sardu in sa tecnologia. Cun issos amus a chistionare de programmas comente su tradutore automàticu de Apertium, pro tradùere dae s’italianu e de su catalanu a su sardu, e de àteros progetos gràtzias a is chi oe podimus impreare, in sardu, Telegram, Jitsi, Duckduckgo o sistemas operativos pro telefoneddos comente Ubuntu Touch.

In fines, amus a connòschere s’amigu e fotocàmera Mauro Pes, chi at a girare sa càmera e nos at a ispiegare comente at bìvidu su protzessu de registratzione de su programma.

A menzus bìdere!

Puntada 5: Gaddura (31/1/2021)

Lìngua: gadduresu (famìlia de lìnguas sardu-corsas)

Custa borta est s’amigu Agostinu Peru, gadduresu de Vidda Ecchja (in italianu e ufitzialmente Viddalba), chie s’acumpàngiat a s’iscoberta de sos paesàgios birdes de Gaddura, sa parte prus setentrionale de s’ìsula.

Sa Gaddura est, mancari su chi potzat pàrrere dae is mapas, una zona immensa de montagnas e stazzi, is domos traditzionales. Est connota puru dae is plajas suas, mescamente cuddas de Costa Smeralda, rifùgiu de milliardàrios in s’istade. Su cantautore Fabrizio de Andrè (genovesu de orìgine, sardu de adotzione) at detzìdidu de bìvere in Gaddura, a curtzu de sa capitale (Tèmpiu), e ci at dedicadu cantzones in gadduresu comente «Monti di Mola» (su nòmine traditzionale de sa Costa Smeralda), «Zirichiltaggia» (‘tziligherta’). De Tèmpiu fiat puru su poeta Gavinu Pes, de su de XVIII sèculos, de chie sa cantante Daniela Pes at musicadu calicunu poema iscritu in gadduresu.

A pustis de fàghere note in domo de Agostino, incarreramus conca a Locusantu (Logusantu in sardu; nòmine ufitziale in italianu, Luogosanto), in ue amus a fàghere unu giru in su mercadu chidajolu. A pustis, s’ativista e chircadore Riccardo Mura si faghet fàghere una bìsita de sa biblioteca munitzipale chi gestit.

Ci vidimu!

Puntada 4: Sàssari (24/1/2021)

Lìngua: tataresu o turritanu (famìlia de lìnguas sardu-corsas)

Su biàgiu sighit conca a Tàtari, sa capitale de su nord e unu de sos munitzìpios prus mannos de s’Istadu italianu pro estensione in chilòmetros cuadrados. Tàtari (in tataresu, Sàssari) tenet una situatzione linguìstica cumplessa: in sa tzitade ant cunvìvidu de meda su tataresu (una lìngua de transitzione sardu-corsa) e su sardu, prima chi su monolinguismu italianu si fagheret onnipresente. Su tataresu si faeddat in belle totu sa provìntzia de Tàtari (cun s’etzetzione de s’Alighera), chi includet intre àteras Isthintini (nùmene ufitziale: Stintino) e Posthudòrra (Porto Torres). Pro custu motivu, su tataresu si connoschet puru cun su nòmine de turritanu.

Arribamus a s’ora de pràndere, giustu in tempus pro tastare sa gastronomia de sa tzitade de acordu cun is cussìgios de s’anfitrionu nostru: Futta est unu giòvanu chi cantat in tataresu cantzones prenas de cumpromissu e de trasformatzione. Si contat chi, cando faeddat cun is cumpàngios corsicanos suos (cun is chi at formadu su grupu Isulana familia), ddu faghet in tataresu, e chi s’intercomprensione est prena.

In Sardigna, sa gente de Tàtari est connota pro more de s’umore suo e de is cantzones de festa. Su giornalista de s’Unione Sarda e iscritore tataresu Celestino Tabasso —autore de sa ghia turìstica prus ispassiosa de Sardigna, Forse non fa – Dieci errori da evitare a Cagliari— s’ispiegat, cun gràtzia meda, cale parte de s’istòria est tzerta in sa rivalidade intre is tzitades de Casteddu e Tàtari.

Pro agabbare, Maria Barca —giornalista e portaboghe de su Movimentu de sos Pastores Sardos— cumpartzit s’esperièntzia sua de sardòfona chi bivet in Tàtari, e si frunit craes pro cumprèndere su benidore de su multilinguismu in Sardigna.

A videzzi!

Puntada 3: s’Alighera (17/1/2021)

Lìngua: catalanu aligheresu

In is Paisos Catalanos, sa gente ischit chi ddoe est unu logu in Sardigna in ue si chistionat su catalanu. Forsis pro custu, s’Alighera est unu logu cun un’àrea in calicuna manera mìstica. Una cosa sìmile sutzedet in Sardigna: totus connoschent l’Alguer, e nde tenent un’idea creada. S’Alighera diat pòdere èssere connota pro milli cosas, comente pro esempru sa pertzentuale manna de poetas e cantores, chi nde faghet una terra de artistas. A dolu mannu, su fàscinu chi dd’acumpàngiat ìmplicat a bortas calicunu logu comunu e pregiudìtziu in pitzu de sa lìngua, comente cussa cosa chi s’aligheresu est unu catalanu arcàicu.

L’Alguer est una de is tzitades mannas de Sardigna, forsis sa prus turìstica, cun meda istudiantes de su restu de Sardigna chi bi andant a imparare in sa facultade de architetura (chi apartenet a s’universidade de Tàtari). Difatis, in s’istrada (fintzas immoe cun s’auto-istrada noa), ci bolet tempus pro ci arribare, dae cale si siat logu de sa geografia sarda; forsis custu agiudat a cumprèndere ite bolet nàrrere chi s’Alighera est un’ìsula a intro de un’ìsula.

A s’inghìriu de 40.000 persones bivent in sa tzitade; de cussas, una tertza parte (12.000) tenent una cumpetèntzia ativa bona in aligheresu. Is cumpetèntzias passivas creschent fintzas a tres cuartos, e iscritas sunt a s’inghìriu de su 5% (nd’amus chistionadu inoghe cun su cumpàngiu Francesc Ballone).

Podet pàrrere paradossale a agatare influèntzias de su castillanu in su lèssicu aligheresu (mesa, duenya, carinyo), pro more de s’influèntzia de su sardu setentrionale. Podet èssere ancora prus ispantosu a ischire chi est in su sardu meridionale in ue s’agatant prus influèntzias de su catalanu:

catalanu sardu meridionale sardu setentrionale
voler bòlere chèrrere
lleig lègiu feu

Sa bìsita nostra a s’Alighera cumintzat malamente: artziende dae Casteddu, a curtzu de Aristanis, depimus lassare su furgone a su mecànicu. Mancu male chi s’amigu Tore Cubeddu (EjaTV) fiat passende de in cue e si cumbidat a agabbare su tretu paris. Giai est una fortuna a s’agatare: inoghe narant chi Sardigna est un’ìsula dae foras e unu continente dae in intro.

In s’Alighera, bisitamus in antis de totu su mercadu, ue imparamus is nòmines de sa frùtora e de su pische in cumpangia de Giuliana Portas, de s’Ufìtziu Linguìsticu Regionale e puru de s’Ufìtziu Linguìsticu de sa tzitade. Cun Irene Coghene, de sa Plataforma per la Llengua de l’Alguer, faghimus una passigiada in sa tzitade betza, ue agatamus s’amigu Àngel Maresca, lo Barber, barberi in prus de cantadore e mùsicu.

A sa fine, Claudio Gabriel Sanna, cantautore, s’aberit sa porta de domo sua pro si cantare is cantzones de tzilleri chi est recuperende.

A mos veure!

Puntada 2: Câdesédda e U Pàize (10/1/2021)

Lìngua: lìgure tabarchinu

A sud-ovest de Sardigna ddoe est s’artzipèlagu de Sulcis, formadu dae is ìsulas de Sant’Antiogu e Santu Pedru. In realidade, Sant’Antiogu est unida a Sardigna dae unu ponte artifitziale giai dae su tempus de is romanos. Prima de èssere tzerriada Sant’Antiogu, su nòmine chi retzaiat fiat in catalanu Palma de Sols, comente si bidet in custa mapa de su 1571. Su musitzista Mauro Palmas at dedicadu a Palma de Sols un’àlbum suo, chi contat su biàgiu de is navigantes Adrià e Antoni conca a s’ìsula. Difatis, s’istòria de custas ìsulas non podet èssere contada sena de mentovare piratas, segrestos, papas e sa Repùblica de Gènova. No si podet cumprèndere nemmancu sena fàghere riferimentu a Tabarca, s’ìsula de Tunisia dae ue benint is discendentes de custa zona, aici comente cussos de Nova Tabarca ( o illa Plana, Alacant), in ue is ristorantes de sa pratza ancora ammustrant cun orgòlliu sa bandera sarda e si bantant de sangunados lìgures.

In custa puntada, andamus cun furgone e traghetu finas a s’artzipèlagu. Calasetta (nòmine in italianu), òcupat sa parte setentrionale de s’ìsula de Sant’Antiogu. Est una bidda de domos biancas e bentanas biaitas, chi càstiat conca a Carloforte (nòmine in italianu), capitale e ùnicu tzentru abitadu de s’ìsula de Santu Pedru. Totu is duas realidades cumpartzint sa lìngua lìgure in sa variedade tabarchina, chi segundu is istùdios tenet un’artu impreu sotziale (conca a s’85%). Mescamente in foras de s’istatzione turìstica, is pratzas e is rugas si prenant de is sonos de su lìgure, chi a primu iscurtu podet regordare su frantzesu o s’otzitanu pro more de su lèssicu (bolanger, ‘paneteri’), cun una prosòdia mesu brasiliana. In ònnia manera, s’intercomprensione cun is faeddadores de sa lìngua de Genova est totale, oe: bellas a beru sunt is immàgines de custu documentàriu de RAI2 chi ammustrat su cantadore Fabrizio de Andrè (genovesu pro nàschida, sardu de adotzione) chi cumpartzit binu e risos in su tzilleri de bidda cun is tabarchinos.

In Santu Pedru connoschimus a Andrea Luxoro, ativista e mere de su tabachinu de sa pratza, e chi at iscritu sa signalètica de su locale in lìgure tabarchinu. Issu si faghet andare a una letzione de lìngua pro turistas, cun is maistras de su Spurtéllu da Lengua Tabarchiña. Torrados a Sant’Antiogu, addobiamus cun s’ex-sìndigu de Cala Seda, Remigio Scopelliti, chi s’at a isòrvere una duda manna: «sardos, seis, is tabarchinos?». In fines, Alessandra Caboni, maistra de iscola e iscritora acapiada a su tzentru Ràixe, s’ammustrat cale est su logu mègius de s’ìsula pro castiare sa calada de su sole in cumpangia de una chitarra.

Se vedemu!