Capítol 6: Nùgoro (7/2/2021)

Llengua: sard (varietat nuoresa)

L’última estació de Beni cun me és Nùgoro (en italià i oficialment Nuoro), al centre de l’illa, una ciutat que sol ser associada amb el que es vol presentar com una sarditat pura, un lloc de tradicions atrapat en el temps. Lluny d’aquesta imatge romàntica i uniforme, passegem pels seus carrers per entendre si és realment aquella realitat hermètica de les novel·les de Grazia Deledda (escriptora sarda en italià, premi Nobel de literatura del 1926).

De fet, Nùgoro és evidentment una ciutat sarda, amb presència de la llengua i de les tradicions, però també hi ha multiculturalisme, rap i hip-hop, i activistes com els de Sardware, un grup de joves que treballa per la presència de la llengua sarda en la tecnologia. Amb ells parlarem de programes com el traductor automàtic d’Apertium, per traduir de l’italià i del català al sard, i d’altres projectes gràcies als quals avui podem utilitzar, en sard, Telegram, Jitsi, Duckduckgo o sistemes operatius per a mòbils com Ubuntu Touch.

Per acabar, coneixerem finalment l’amic i càmera Mauro Pes, que per fi girarà la càmera i ens explicarà com ha viscut el procés d’enregistrament del programa.

A menzus bìdere!

Capítol 5: Gal·lura (31/1/2021)

Llengua: gal·lurès (família de les llengües sardocorses)

Aquest cop és l’amic Agostinu Peru, gal·lurès de Vidda Ecchja (en italià i oficialment Viddalba), qui ens acompanya a la descoberta dels paisatges verds de la Gal·lura, la part més septentrional de l’illa.

La Gal·lura és, malgrat el que pugui semblar als mapes, una zona immensa de muntanyes i stazzi, les cases tradicionals. També és coneguda per les seves platges, sobretot les de la Costa Smeralda, refugi de multimilionaris a l’estiu. El cantautor Fabrizio de Andrè (genovès d’origen, sard d’adopció) va decidir establir-se a la Gal·lura, prop de la capital (Tèmpiu), i hi va dedicar cançons en gal·lurès com «Monti di Mola» (el nom tradicional de la Costa Smeralda) i «Zirichiltaggia» (‘sargantana’). De Tèmpiu també era el poeta Gavinu Pes del segle XVIII, de qui la cantant Daniela Pes n’ha musicat alguns poemes escrits en gal·lurès.

Després de fer nit a casa de l’Agostino, marxem cap a Locusantu (Logusantu en sard; en italià i oficialment Luogosanto), on farem un tomb pel mercat setmanal al carrer. Després, l’activista i investigador Riccardo Mura ens fa una visita de la biblioteca municipal que gestiona.

Ci vidimu!

Capítol 4: Sàsser (24/1/2021)

Llengua: sasserès o turrità (família de llengües sardocorses)

El viatge continua cap a Sàsser, la capital del nord i un dels municipis més grans de tot l’Estat italià per extensió en quilòmetres quadrats. Sàsser (en sasserès, Sàssari; en sard, Tàtari) té una situació lingüística complexa: a la ciutat han conviscut tradicionalment el sasserès (una llengua de transició sardocorsa) i el sard, abans que el monolingüisme italià es fes omnipresent. El sasserès es parla a gairebé tota la província de Sàsser (amb l’excepció de l’Alguer), que inclou entre altres Isthintini (nom oficial: Stintino) i Posthudòrra (Porto Torres). Per aquest motiu, el sasserès també es coneix amb el nom de turrità.

Arribem a l’hora de dinar, just a temps per tastar la gastronomia de la ciutat d’acord amb els consells del nostre amfitrió: Futta és un jove que canta en sasserès cançons plenes de compromís i de transformació. Ens aclareix que, quan parla amb els seus companys corsos (amb qui ha format el grup Isulana familia), ho fa en sasserès, i que la intercomprensió és total.

A Sardenya, la gent de Sàsser és coneguda pel seu bon humor i les seves cançons de festa. El periodista de l’Unione Sarda i escriptor sasserès Celestino Tabasso —autor de la guia turística més divertida de Sardenya, Forse non fa – Dieci errori da evitare a Cagliari— ens explica, amb molt d’humor, quina part de la història és certa en la suposada rivalitat entre les ciutats de Càller i Sàsser.

Per acabar, la Maria Barca —periodista i portaveu del Moviment dels Pastors Sards— comparteix la seva experiència com a sardòfona que viu a Sàsser, i ens fornirà claus per a entendre per on passa el futur del multilingüisme a Sardenya.

A videzzi!

Entrevista al Via Lliure de Rac1

«Pro me, Sardigna est unu casu etzetzionale de multilinguismu in su mediterràneu; a bortas si narat chi est un’ìsula dae foras però unu continente dae a intro»

El programa Via Lliure de Rac1 s’ha interessat per la situació lingüística a Sardenya i m’ha fet aquesta entrevista. Han publicat també aquesta entrada del bloc i n’han fet difusió mitjançant les piulades que es recullen aquí al costat.

Capítol 3: l’Alguer (17/1/2021)

Llengua: català alguerès

Als Països Catalans, la gent sap que hi ha un lloc a Sardenya on es parla català. Potser per això, l’Alguer és un lloc envoltat de misticisme. Una cosa semblant passa a Sardenya: tothom coneix l’Alguer (s’Alighera, en sard), i en té una idea formada. L’Alguer podria ser conegut per moltes coses, com per exemple l’altíssim percentatge de poetes i cantaires, una terra d’artistes. Malauradament, la fascinació que l’envolta també comporta a vegades certs tòpics i prejudicis sobre la llengua, com ara allò que l’alguerès és un català arcaic.

L’Alguer és una de les ciutats grans de Sardenya, potser la més turística, amb força estudiants de la resta de Sardenya que hi van per estudiar a la facultat d’arquitectura (adscrita a la universitat de Sàsser). De fet, per carretera (fins i tot ara amb la nova autovia), costa d’arribar-hi, des de qualsevol punt de la geografia sarda; potser això ajuda a entendre què vol dir que l’Alguer és una illa dins de l’illa.

Unes 40.000 persones viuen a la ciutat, de les quals una tercera part (unes 12.000) tenen una bona competència activa en alguerès. Les competències passives augmenten fins a les tres quartes parts, i les escrites volten el 5% (en parlàvem aquí amb el company Francesc Ballone).

Pot semblar paradoxal trobar influències del castellà en el lèxic alguerès (mesa, duenya, carinyo), arran de la influència del sard septentrional. Encara pot resultar més xocant saber que és en el sard meridional on hi ha més influències del català:

catalàsard meridionalsard septentrional
volerbòlerechèrrere
lleiglègiufeu

La nostra visita a l’Alguer comença malament: pujant per l’autovia des de Càller, a l’alçada d’Oristany, hem de deixar la furgoneta al taller. Sort que l’amic Tore Cubeddu (EjaTV) passa per allà a prop i ens ofereix d’acabar el trajecte amb ell. Ja és casualitat que ens hàgim trobat; aquí diuen que Sardenya és una illa des de fora i un continent des de dins.

A l’Alguer visitem, abans que tot, el mercat, on repassem els noms de la fruita i del peix en companyia de Giuliana Portas, de l’Ofici Lingüístic Regional i també de l’Ofici Lingüístic de la ciutat. Amb Irene Coghene, de la Plataforma per la Llengua de l’Alguer, passegem per la ciutat vella, on retrobem l’amic Àngel Maresca, lo Barber, també cantaire i músic.

Per acabar, Claudio Gabriel Sanna, cantautor, ens obre la porta de casa per cantar-nos algunes de les cançons de taverna que està recuperant.

A mos veure!

Capítol 2: Câdesédda i U Pàize (10/1/2021)

Llengua: lígur tabarquí

Al sud-oest de Sardenya hi ha l’arxipèlag del Sulcis, format per les illes de Sant Antíoc i Sant Pere. En realitat, Sant Antíoc està unida a Sardenya per un pont artificial ja des del temps dels romans. Abans d’anomenar-se Sant Antíoc, el nom que rebia era en català Palma de Sols, com es pot veure en aquest mapa del 1571. El músic Mauro Palmas ha dedicat a Palma de Sols un seu àlbum, que narra el viatge dels navegants Adrià i Antoni cap a l’illa. De fet, no es pot explicar la història d’aquestes dues illes sense fer esment de pirates, segrestos, papes i la República de Gènova. I tampoc no es pot entendre sense fer referència a Tabarca, l’illa de Tunísia d’on provenen els descendents d’aquesta zona, igual que els de Nova Tabarca (l’illa Plana d’Alacant), allà on encara hi ha restaurants de la plaça major que mostren amb orgull la bandera sarda i presumeixen de tenir cognoms lígurs.

En aquest capítol, ens desplacem amb furgoneta i vaixell fins a l’arxipèlag. Calasetta (nom en italià), ocupa la part més septentrional de l’illa de Sant Antíoc. És un poble de cases blanques i finestres blau cel, encarat cap a Carloforte (nom en italià), la capital (i únic centre habitat) de l’illa de Sant Pere. Totes dues realitats comparteixen la llengua lígur en la seva varietat tabarquina, que segons els estudis té un ús social altíssim (al voltant del 85%). Especialment fora de temporada turística, les places i els carrers s’omplen dels sons del lígur, que a primer cop d’oïda pot recordar el francès o l’occità per lèxic (bolanger, ‘forner’), amb una prosòdia mig brasilera. Malgrat tot, la intercomprensió amb els parlants de la llengua de Gènova és total avui dia; són precioses les imatges d’aquest documental de RAI2 que mostra el cantautor Fabrizio de Andrè (genovès de naixement, sard d’adopció) compartint vi i riures a la taverna del poble amb els tabarquins.

A l’illa de Sant Pere coneixem l’Andrea Luxoro, activista que regenta el quiosc de la plaça major, i que té tot el local retolat en lígur tabarquí, i després ens porta a una classe de llengua per a turistes, amb les mestres de l’Spurtéllu da Lengua Tabarchiña. Havent tornat a Sant Antíoc, ens trobem amb l’ex-batlle de Câdesédda, Remigio Scopelliti, que ens resoldrà un dubte profund: «sou sards, els tabarquins»? Finalment l’Alessandra Caboni, mestra d’escola i escriptora lligada al centre Ràixe, ens ensenyarà el millor racó de l’illa per veure la posta de sol en companyia d’una guitarra.

Se vedemu!

Capítol 1: Casteddu (3/1/2021)

Llengua: sard (en la varietat campidanesa o calleresa)

Amb l’amic Mauro Pes (càmera i direcció), visitem Càller (en sard, Casteddu; en italià i oficialment, Cagliari), la capital, una ciutat «per a passar-hi tots els hiverns que a un home queden de vida», en paraules de Josep Pla. Hi coneixem estudiants de les meves classes a la universitat: la Sonia i la Barbara estan enregistrant les veus d’un GPS que parla en sard (uNav), el Federico ha escrit una tesina sobre la traducció literària de Neruda en sard, i la Flavia i el Matteo parlen de la seva experiència de traducció per a l’Ajuntament de Bauladu.

Més tard, passegem pel centre: guanyem una juguesca cada cop que ens atenen en sard a les botigues del centre (i ens tocarà convidar!), i acabarem el capítol a un concert de Dr. Drer e CRC Posse a la platja del Pouet, cantant «Su palu» (l’estaca) en sard.

A si biri!

Un programa de TV sobre les llengües en perill de Sardenya

Adrià – Beni cun me és un programa sobre l’immens patrimoni lingüístic i cultural de Sardenya, i en concret sobre les llengües pròpies de l’illa, totes en perill d’extinció segons l’Unesco. El tràiler es pot veure aquí, i les cançons de Lo somrís de la magrana en són la banda sonora.

Imatge gràfica d’Adrià – Beni cun me.

Enregistrat durant l’estiu del 2019, vam recórrer Sardenya amb furgoneta, a la recerca de persones i d’esdeveniments relacionats amb les llengües autòctones: l’alguerès (el català de l’Alguer), el sard, el lígur (tabarquí), el turrità (sasserès) i el gal·lurès. Entre les aparicions del programa, hi ha els algueresos Claudio Gabriel Sanna (músic), Irene Coghene (Plataforma per la Llengua) i Giuliana Portas (Ofici Lingüístic), el raper callerès Dr. Drer; Remigio Scopelliti, ex-batlle de Câdesédda, entre altres.

El programa va ser concebut des del començament com un intercanvi multilingüe amb l’objectiu de contribuir a la visibilització de les llengües de Sardenya, i de passada comprovar un cop més que la diversitat lingüística no impedeix la comprensió entre parlants de les llengües de l’illa.

La mateixa RAI va fer-ne una notícia el dia 2 de gener, al telenotícies de Rai3 [min. 17.20 h].

Aquest bloc, doncs, farà un resum de cada capítol, i fornirà també explicacions complementàries. Ah! I cada entrada del bloc acaba amb una mateixa frase en la llengua del lloc visitat; descobriu-la!

Capítols:

  1. Casteddu, 3/1/202
  2. Câdesédda e U Pàize, 10/1/2021
  3. L’Alguer, 17/1/2021
  4. Sàssari, 24/1/2021
  5. Gaddura, 31/1/2021
  6. Nùgoro, 7/2/2021

Càmera: Mauro Pes
Producció: Terra de Punt i EjaTV
Drets: RAI3