La renda bàsica universal (RBU) és una proposta política de redistribució de la riquesa que proposa un ingrés vitalici per a cada persona. Aquest ingrés seria bàsic (equivalent al llindar de la pobresa), universal (per a tothom) i incondicional (sense condicions ni requisits).
Als Països Catalans l’interès per la RBU és especialment viu. Hi ha una participació destacada en xarxes internacionals com la Red Renta Básica i la Basic Income Earth Network (BIEN). Fins i tot, Catalunya va crear una oficina governamental per a pilotar un dels plans més ambiciosos —una iniciativa que, malauradament, l’actual govern ha suspès.
L’exdirector d’aquella oficina, Sergi Raventós, ha coordinat —juntament amb Dolo Medina— el volum Quan convé seguem cadenes (Manifest). El llibre reuneix trenta-dos autors i autores que, des de camps tan diversos com la filosofia, l’economia, la política, la sociologia, el dret, el feminisme, els moviments LGTBI+, l’antiracisme, la salut mental, l’ecologia o la cultura, construeixen una mirada plural sobre aquesta proposta. Respon dubtes, crítiques i pors habituals sobre la RBU (que si és utòpica, que si no hi ha diners, que si fomenta la inactivitat…). Un dels capítols, dedicat a la comunicació, admet una autocrítica pertinent: la RBU encara sona massa acadèmica. Li falta carrer.
És per això que presento la cançó «Viure de renda (bàsica universal)», un recurs divulgatiu amb què vull contribuir a divulgar la proposta. La peça té una sonoritat volgudament més urbana, un missatge optimista i tornades i riffs de guitarra enganxosos.
El vídeo acompanya la cançó amb imatges de creació artística i cultural: escultura, ceràmica, dansa i música. També integra la llengua de signes catalana (LSC): el col·lectiu de dansa Divine6, de Long Beach (Califòrnia), a la tornada signa en LSC la frase «Jo vull viure de renda». Una de les protagonistes del vídeo, Marta Ortells, que també és intèrpret de llengua de signes, va tenir l’amabilitat d’ensenyar-nos-en:
I és que la implantació d’una RBU tindria efectes en molts nivells, també en el de les llengües. En un context de desertització lingüística com l’actual, una RBU podria actuar com a política pública que afavorís les llengües minoritzades o poc rendibles econòmicament.