Llengua: sasserès o turrità (família de llengües sardocorses)
El viatge continua cap a Sàsser, la capital del nord i un dels municipis més grans de tot l’Estat italià per extensió en quilòmetres quadrats. Sàsser (en sasserès, Sàssari; en sard, Tàtari) té una situació lingüística complexa: a la ciutat han conviscut tradicionalment el sasserès (una llengua de transició sardocorsa) i el sard, abans que el monolingüisme italià es fes omnipresent. El sasserès es parla a gairebé tota la província de Sàsser (amb l’excepció de l’Alguer), que inclou entre altres Isthintini (nom oficial: Stintino) i Posthudòrra (Porto Torres). Per aquest motiu, el sasserès també es coneix amb el nom de turrità.
Arribem a l’hora de dinar, just a temps per tastar la gastronomia de la ciutat d’acord amb els consells del nostre amfitrió: Futta és un jove que canta en sasserès cançons plenes de compromís i de transformació. Ens aclareix que, quan parla amb els seus companys corsos (amb qui ha format el grup Isulana familia), ho fa en sasserès, i que la intercomprensió és total.
A Sardenya, la gent de Sàsser és coneguda pel seu bon humor i les seves cançons de festa. El periodista de l’Unione Sarda i escriptor sasserès Celestino Tabasso —autor de la guia turística més divertida de Sardenya, Forse non fa – Dieci errori da evitare a Cagliari— ens explica, amb molt d’humor, quina part de la història és certa en la suposada rivalitat entre les ciutats de Càller i Sàsser.
Per acabar, la Maria Barca —periodista i portaveu del Moviment dels Pastors Sards— comparteix la seva experiència com a sardòfona que viu a Sàsser, i ens fornirà claus per a entendre per on passa el futur del multilingüisme a Sardenya.
A videzzi!