Era un dia de la primeria de juny, i feia més calor que no ens haguéssim pensat. Alguns amics van tenir la bona pensada d’organitzar un vespre de música i piscolabis als Jardins del Teatre Grec de Montjuïc. Vam cantar i xerrar, i van ser diverses les persones que, sense conèixe’ns, se’ns van asseure al costat a cantar o senzillament a compartir una estona. Una d’aquestes va arribar amb un monopatí i una guitarra a l’esquena, acompanyada per amigues. Es va aturar a mirar l’escena musical un parell de segons, només el temps imprescindible per a reconèixer la cançó que tocàvem mentre es ponia el sol —la suadíssima «Wonderwall». Li vam fer un gest perquè s’hi afegís amb la guitarra: «Toques?». Va fer que no amb el cap i va reprendre la marxa, però alguna cosa la va fer canviar d’opinió sobtadament dues passes més enllà. Va fer mitja volta i en un tres i no res va desenfundar la guitarra i es va afegir al grup. Les amigues, que s’havien allunyat a passejar pels jardins, van tornar al cap d’una estona per dir-li que marxaven. Durant uns segons, ella va semblar que dubtava, o que esperava que algú li verbalitzés el desig que es quedés, però finalment va desaparèixer per on havia vingut. El vídeo musical mira de recrear aquesta situació i, de fet, hem afegit al final dels crèdits un enregistrament original d’aquell dia. Agraïm als amics i amigues que van voler ser presents en aquesta recreació, i també als que no hi van poder assistir. Un altre agraïment és per als amics i amigues que, improvisadament, van assistir a l’enregistrament del directe al badiu de Badalona.
Aquesta cançó va ser escrita el juny del 2022, i enregistrada a l’Alguer l’estiu del 2023. El vídeo, en canvi, va ser entre setembre i octubre del 2024. D’entrada, l’escena final del MNAC estava prevista als mateixos Jardins del Teatre Grec. L’escena havia de mostrar la sortida del sol de l’endemà, però no va ser fins que érem al cotxe, la matinada del dia que havíem quedat, que algú va recordar que ja érem en horari d’hivern. Vam reaccionar a temps i vam triar el Palau Nacional com a ubicació. Per sort, a l’hora que hi vam arribar, no hi podia haver gaire afluència.
Per últim, el vídeo conté, en podríem dir, un ou de pasqua virtual; és a dir, una imatge amagada. La protagonista del vídeo i el seu company (que apareix com a extra) ens van acompanyar també a enregistrar escenes al centre de Barcelona. Durant el muntatge, ens vam adonar que en un moment apareixen confosos entre la gent.