Història
Vaig sentir per primer cop «Pastures of Plenty» en aquesta encisadora versió en directe de Joan Baez, d’una solemnitat quasi mística. No sabia res de l’autor original de la cançó, Woody Guthrie, ni del fet que la va escriure fa vuitanta anys. Però la vaig cantar, en anglès, en la meva primera actuació als EUA, en arribar a Califòrnia, i des d’aleshores no he deixat de cantar-la. Ni de sorprendre’m cada cop que en descobreixo detalls nous.
Woody Guthrie va néixer a Oklahoma el 1912, i és autor de melodies tan omnipresents en l’imaginari dels EUA com ara «This Land Is Your Land». «Pastures of Plenty», la va escriure el 1941 (per tant, a vint-i-nou anys), influït per la lectura d’El raïm de la ira, de John Steinbeck, una història de misèria, migració i racisme. Quant a la música, Guthrie va recórrer a una melodia tradicional britànica i nord-americana, Pretty Polly. Aquesta voluntat de difusió de la cultura popular és un dels trets característics dels cantautors dels EUA, tal com afirma Ferris (2016):
“American folk singers might best be understood as a particular type of public pedagogue who constructs collective action frames through her music and other pedagogical performances”.
La cançó, com el llibre, narra les vicissituds d’una família de temporers que migra des d’Oklahoma cap a la costa Oest a la recerca d’una vida millor, i arriba al clímax amb el vers «he collit los tous fruits, he xapat los teus camps perquè beguis de tarda aqueix vi de xampany» (en la traducció en català alguerès).
El compromís polític de Woody Guthrie es va mantenir constant al llarg de tota la seva carrera, i va influir generacions senceres d’artistes fins al dia d’avui: Pete Seeger, Bob Dylan, la mateixa Baez, Tracy Newman, Odetta, Springsteen… Fins i tot artistes d’un estil musical tan allunyat de Guthrie, com ara Tom Morello de Rage Against the Machine, admeten la seva influència, per exemple, a l’hora de decorar les seves guitarres amb missatges polítics. I és que l’eslògan «this machine kills fascists» (‘aquesta màquina mata feixistes‘) és gairebé tan icònic com el seu autor.
La idea de traduir «Pastures of Plenty» per commemorar la Diada de Sardenya va arribar de cop, com una revelació. El fet que la cançó tingués cinc estrofes va pesar força, ja que facilitava que cada estrofa fos en una llengua diferent. Com en altres ocasions, em van ajudar desinteressadament traductors i activistes de l’illa (crèdits a sota). De seguida vaig veure clara la necessitat de substituir els referents temporals (com ara el Dust Bowl) i geogràfics (Califòrnia, Arizona) per uns altres del context europeu actual, per tal de poder denunciar, en una jornada de reivindicació de la sarditud, les polítiques de la Fortalesa Europa. En aquest sentit, va ser molt estimulant la lectura de «Sardinian Lives Matter», de Lai i Watson (2021):
«Immigrants blocked from formal sectors of the economy are relegated to niches that often overlap with perceptions of race (e.g. North African males: street vendors; Eastern European females: elder care). As neofascism and xenophobia rise on the island, there is an increasing need to address the mechanisms of subordination Sardinians are subjected to and those in which they are perpetrators.»
Aquesta connexió amb l’acadèmia, la traducció i la literatura, m’ha permès cantar «Pastures of Plenty» en conferències de literatura comparada, i fins i tot en la sessió inaugural de la Pacific Ancient and Modern Language Association de Portland, l’octubre del 2023. I va ser justament a Portland, mentre assajava el repertori a l’habitació de l’hotel, que vaig aprendre un darrer detall sobre la cançó que em va fer molt content: «Pastures of Plenty» va ser escrita a raig, en un sol mes, juntament amb vint-i-cinc cançons més.
Després d’un període de temps a Los Angeles (que va incloure actuacions a Long Beach), Guthrie es va traslladar a viure uns quants mesos a Portland, contractat pel Departament d’Interior dels EUA perquè escrigués cançons sobre el riu Colúmbia. I es va estar en una casa dels afores de la ciutat, a un parell d’hores del meu hotel. És allà on va néixer la cançó que jo havia traduït, sense saber-ho. En saber això, vaig tenir la sensació que en certa manera el meu camí s’entortolligava amb els escenaris de la vida de Woody Guthrie, i immediatament vaig decidir que l’endemà mateix reservaria la bicicleta de l’hotel per acostar-me a l’adreça de la casa. En arribar, vaig picar a la porta. Els inquilins actuals del pis, que no havien sentit mai a parlar de Woody Guthrie, no les tenien totes de donar-li corda al paio que els deia que volia cantar la seva traducció de «Pastures of Plenty» a la casa on havia estat escrita.
A pustis de unu perìodu de tempus passadu in Los Angeles (chi at incluìdu cuntzertos in Long Beach), Guthrie s’est tramudadu a bìvere pro calicunu mese in Portland, cuntratadu dae su Dipartimentu de s’Internu de is Istados Unidos pro iscrìere cantzones in pitzus de su riu Columbia. E s’est pigadu una domo a sa periferia de sa tzitade, a duos oras de s’hotel meu. Est in cue chi fiat nàscida sa cantzone chi deo aia bortadu, chenze de ddu iscire. Imparende custu, apo tentu sa sensatzione chi in calicuna manera su caminu meu si fiat ammisturende cun is iscenàrios de sa vida de Woody Guthrie, e apo detzìdidu deretu chi s’incràs etotu dia a prenotare sa bitzicleta de s’hotel pro andare a s’indiritzu de sa domo. Comente so lòmpidu, apo sonadu a sa ghenna. Is residentes atuales, chi no aiant mai intèndidu faeddare de Woody Guthrie, non fiant cumbintos d donare reta a cussu tipu chi ddis fiat narende chi boliat cantare sa tradutzione sua de “tenent totus sa gana de dare corde a su pipiu chi li narat chi cheriat cantare sa tradutzione sua de “Pastures of Plenty” a in antis de sa domo in ue fiat istada iscrita.
Crèdits
«Terras de abbundu»
Original de Woody Guthrie / Adaptador: Adrià Martín Mor.
© Copyright de LUDLOW MUSIC INC
Edició autoritzada per TRO MUSICA ESPAÑA S L
Cantants:
Adrià Mor (sard)
Matteo Leone (tabarquí)
Davide Casu (alguerès)
Federico Marras Perantoni (turrità)
Adrià Mor (gal·lurès)
Violí i viola: Dario Pinna
Producció musical: Antonio ‘Papantò’ Leardi
Enregistraments:
Benz Lutumama
Eric Cohen
Daniel Herrera
Marco Fais
Muntatge vídeo:
Manuel Soro
Adrià Mor
Traduccions:
Francesc Ballone (català de l’Alguer)
Riccardo Mura (gadduresu)
Remigio Scopelliti (tabarchinu)
Alessandro Derrù (turritanu)
Adrià Mor (sardu)
Disseny: Tere Borrell
Edició gràfica: Camilla Richetti
Agraïments:
Daniela Suárez
Marzia Varaldo
Matondo:
Benz, Dorkas, Hero
Una producció Roble Factory.