Llengua: gal·lurès (família de les llengües sardocorses)
Locusantu 
Gal·lura 
Vidda Ecchja
Aquest cop és l’amic Agostinu Peru, gal·lurès de Vidda Ecchja (en italià i oficialment Viddalba), qui ens acompanya a la descoberta dels paisatges verds de la Gal·lura, la part més septentrional de l’illa.
La Gal·lura és, malgrat el que pugui semblar als mapes, una zona immensa de muntanyes i stazzi, les cases tradicionals. També és coneguda per les seves platges, sobretot les de la Costa Smeralda, refugi de multimilionaris a l’estiu. El cantautor Fabrizio de Andrè (genovès d’origen, sard d’adopció) va decidir establir-se a la Gal·lura, prop de la capital (Tèmpiu), i hi va dedicar cançons en gal·lurès com «Monti di Mola» (el nom tradicional de la Costa Smeralda) i «Zirichiltaggia» (‘sargantana’). De Tèmpiu també era el poeta Gavinu Pes del segle XVIII, de qui la cantant Daniela Pes n’ha musicat alguns poemes escrits en gal·lurès.
Després de fer nit a casa de l’Agostino, marxem cap a Locusantu (Logusantu en sard; en italià i oficialment Luogosanto), on farem un tomb pel mercat setmanal al carrer. Després, l’activista i investigador Riccardo Mura ens fa una visita de la biblioteca municipal que gestiona.
Ci vidimu!