Vella barraca de mar,
tens aires de capella,
amb el blanc de la calç,
les finestres turquesa.
A pany i forrellat,
a la porta, cadenes.
Qui aixoplugues avui
sota el marró de les teules?
Massa gent sense casa.
I cases sense gent.
Com s’entén?
Rancúnia us guardem.
La més gran i per sempre.
Depredadors desbocats,
còmplices i titelles.
Amb el cervell corcat,
reforçant un sistema
on guanya qui més té
i no qui més penca.
On guanya qui més té
i no qui més penca.
Acrítica societat,
ballant com posidònia.
Els béns són importants,
però ho són més les persones.
I en el món que lluitem
no hi ha classes ni guerra,
ni minyones ni reis,
ni vassalls ni princeses.
Ni minyones ni reis,
ni vassalls ni princeses.
Vell pi rebregat
pel vent de tramuntana,
que n’has vistes passar,
de misèries humanes.
Passen els governants
com núvols de tempesta,
i el remuntador
de la barca es rovella.
Massa gent sense casa.
I cases sense gent.
Com s’entén?