Llengua: català alguerès
Amb Giuliana Portas, al mercat 
Irene Coghene
i Àngel Maresca, lo Barber
Claudio Gabriel Sanna 
Als Països Catalans, la gent sap que hi ha un lloc a Sardenya on es parla català. Potser per això, l’Alguer és un lloc envoltat de misticisme. Una cosa semblant passa a Sardenya: tothom coneix l’Alguer (s’Alighera, en sard), i en té una idea formada. L’Alguer podria ser conegut per moltes coses, com per exemple l’altíssim percentatge de poetes i cantaires, una terra d’artistes. Malauradament, la fascinació que l’envolta també comporta a vegades certs tòpics i prejudicis sobre la llengua, com ara allò que l’alguerès és un català arcaic.
L’Alguer és una de les ciutats grans de Sardenya, potser la més turística, amb força estudiants de la resta de Sardenya que hi van per estudiar a la facultat d’arquitectura (adscrita a la universitat de Sàsser). De fet, per carretera (fins i tot ara amb la nova autovia), costa d’arribar-hi, des de qualsevol punt de la geografia sarda; potser això ajuda a entendre què vol dir que l’Alguer és una illa dins de l’illa.
Unes 40.000 persones viuen a la ciutat, de les quals una tercera part (unes 12.000) tenen una bona competència activa en alguerès. Les competències passives augmenten fins a les tres quartes parts, i les escrites volten el 5% (en parlàvem aquí amb el company Francesc Ballone).
Pot semblar paradoxal trobar influències del castellà en el lèxic alguerès (mesa, duenya, carinyo), arran de la influència del sard septentrional. Encara pot resultar més xocant saber que és en el sard meridional on hi ha més influències del català:
| català | sard meridional | sard septentrional |
| voler | bòlere | chèrrere |
| lleig | lègiu | feu |
La nostra visita a l’Alguer comença malament: pujant per l’autovia des de Càller, a l’alçada d’Oristany, hem de deixar la furgoneta al taller. Sort que l’amic Tore Cubeddu (EjaTV) passa per allà a prop i ens ofereix d’acabar el trajecte amb ell. Ja és casualitat que ens hàgim trobat; aquí diuen que Sardenya és una illa des de fora i un continent des de dins.
A l’Alguer visitem, abans que tot, el mercat, on repassem els noms de la fruita i del peix en companyia de Giuliana Portas, de l’Ofici Lingüístic Regional i també de l’Ofici Lingüístic de la ciutat. Amb Irene Coghene, de la Plataforma per la Llengua de l’Alguer, passegem per la ciutat vella, on retrobem l’amic Àngel Maresca, lo Barber, també cantaire i músic.
Per acabar, Claudio Gabriel Sanna, cantautor, ens obre la porta de casa per cantar-nos algunes de les cançons de taverna que està recuperant.
A mos veure!