Aquesta setmana, a Beni cun me, continuo demanant-me si el meu futur és a Amèrica o al Mediterrani. És veritat que hi ha llocs, com ara les platges de l’Alguer, que són paratges d’inspiració. Per això el capítol comença amb la cançó «Amor i ressaca a l’Alguer» —que vaig escriure i enregistrar allà— cantada en una de les platges amagades de la Barceloneta de Sardenya. Aquest és el vídeo oficial de la cançó.
Des d’allà, recordo en Paolo Ruffi, que em va convidar a menjar un àpat deliciós al seu restaurant de Portland. Ell fa anys que viu als Estats Units, però té un consell clar per al jovent sard: «quedeu-vos a Sardenya» i contribuïu a millorar-la.
Des de Portland, viatgem a continuació fins a la costa Est, a l’estat de Carolina del Nord, per conèixer en Luca Lai, antropòleg i investigador de la universitat de Charlotte. Hi vaig contactar arran del seu article, escrit juntament amb Sharon Watson, sobre colonialitat i Sardenya: Sardinian Lives Matter. Amb ell, vam parlar de com és l’experiència d’estudiar als EUA: «aquí, totes les escoles tenen un detector de metalls a l’entrada».
De tornada a l’Alguer, em trobo amb l’amiga Catalina Roselli, una istedda (‘noia’, en gal·lurès) que forma part d’iniciatives com Sardware i l’Assemblea Natzionale Sarda. Ella m’ajuda a entendre que no cal traslladar-se físicament de lloc per a entendre altres cultures: de fet, m’explica que ella està traduint Dostoievski del rus al gal·lurès.
Vegeu aquí el tercer capítol:
