Llengua: lígur tabarquí
Al sud-oest de Sardenya hi ha l’arxipèlag del Sulcis, format per les illes de Sant Antíoc i Sant Pere. En realitat, Sant Antíoc està unida a Sardenya per un pont artificial ja des del temps dels romans. Abans d’anomenar-se Sant Antíoc, el nom que rebia era en català Palma de Sols, com es pot veure en aquest mapa del 1571. El músic Mauro Palmas ha dedicat a Palma de Sols un seu àlbum, que narra el viatge dels navegants Adrià i Antoni cap a l’illa. De fet, no es pot explicar la història d’aquestes dues illes sense fer esment de pirates, segrestos, papes i la República de Gènova. I tampoc no es pot entendre sense fer referència a Tabarca, l’illa de Tunísia d’on provenen els descendents d’aquesta zona, igual que els de Nova Tabarca (l’illa Plana d’Alacant), allà on encara hi ha restaurants de la plaça major que mostren amb orgull la bandera sarda i presumeixen de tenir cognoms lígurs.
En aquest capítol, ens desplacem amb furgoneta i vaixell fins a l’arxipèlag. Calasetta (nom en italià), ocupa la part més septentrional de l’illa de Sant Antíoc. És un poble de cases blanques i finestres blau cel, encarat cap a Carloforte (nom en italià), la capital (i únic centre habitat) de l’illa de Sant Pere. Totes dues realitats comparteixen la llengua lígur en la seva varietat tabarquina, que segons els estudis té un ús social altíssim (al voltant del 85%). Especialment fora de temporada turística, les places i els carrers s’omplen dels sons del lígur, que a primer cop d’oïda pot recordar el francès o l’occità per lèxic (bolanger, ‘forner’), amb una prosòdia mig brasilera. Malgrat tot, la intercomprensió amb els parlants de la llengua de Gènova és total avui dia; són precioses les imatges d’aquest documental de RAI2 que mostra el cantautor Fabrizio de Andrè (genovès de naixement, sard d’adopció) compartint vi i riures a la taverna del poble amb els tabarquins.
A l’illa de Sant Pere coneixem l’Andrea Luxoro, activista que regenta el quiosc de la plaça major, i que té tot el local retolat en lígur tabarquí, i després ens porta a una classe de llengua per a turistes, amb les mestres de l’Spurtéllu da Lengua Tabarchiña. Havent tornat a Sant Antíoc, ens trobem amb l’ex-batlle de Câdesédda, Remigio Scopelliti, que ens resoldrà un dubte profund: «sou sards, els tabarquins»? Finalment l’Alessandra Caboni, mestra d’escola i escriptora lligada al centre Ràixe, ens ensenyarà el millor racó de l’illa per veure la posta de sol en companyia d’una guitarra.
Se vedemu!