En aquest segon capítol de Beni cun me in Amèrica, visito el parc de Lu Càntaru, prop de Sàsser, on l’Agostino i en Christian estan construint un món nou, basat en la compartició i el treball en comú. M’expliquen que les visites solen deixar alguna cosa a canvi de l’acollida, així que jo els regalaré la novel·la Passàvem per la terra lleugers, la meva traducció d’un dels autors sards més estimats, i que explica la història de Sardenya d’una manera preciosa (llegiu-ne més al meu bloc).
Des del parc, recordaré dues noies sardes que vaig conèixer a Califòrnia. Primer, la Simona Vacca, una jove emprenedora d’Orosei que ha obert una gelateria a West Covina, i on em deixa tastar els seus gelats amb gustos innovadors, que li han valgut diversos premis, com ara el gelat de safrà de Sardenya.
 Simona Vacca |  Franca Bulloni |
Tot seguit, la Franca Bulloni, educadora i actriu de Bitzi, m’explica com es veu Sardenya des de Hollywood. Gràcies a aquesta coneixença arran de Beni cun me, la Franca va accedir poc després a protagonitzar el videoclip de la meva cançó «Non bido s’ora», del disc De Sardenya a Califòrnia (2024). Va ser una experiència molt bonica poder enregistrar aquest vídeo a Califòrnia amb ella; li estic molt agraït!
Per últim, Silvia Pilia, cantant en llengua turritana, m’explicarà com els seus viatges arreu del món nodreixen la seva música. Les opinions de totes aquestes dones viatgeres m’ajudaran en la meva decisió sobre si el meu lloc és a Califòrnia o bé al Mediterrani.
