Entre murtes i filferro
m’han deixat estontonat
les tues cuixes, minyona,
i aqueix vestit atil·lat.
Lo sol davalla a la marina,
sem embriacs de jasmí.
Encara un poc de malvasia
i jur que te llev lo vestit.
Maria, si volguessis canviar de vida
sep bé que te dongueria
un abril per cada dia
cada nit una poesia
i mil matins
d’amor i ressaca a l’Alguer.
Los nostros tunxos de plaer,
boca dolça de cariasa,
rebombant per l’Alguer
ompliriven cap de Caça.
Los set dies de la setmana
de l’Olmedo i fins a Bosa
vengueriven a mos veure
bogamarins i mariposes.
Maria, i cada vespre sonaríem
la guiterra a la Dragonara.
I sonarívem tan bé junts
com no sona ja ningú
fora de tu a la Barceloneta.
Amor i ressaca a l’Alguer.
Tunx, tunx, tunx…
Estracs d’àlcol i de sexe
mos volguerem esterrigar
a mos dar basos de vida
acabada d’estrenar.
Si mos arribarà la llua
mos trobarà ben embrollats,
i, com diuen a casa tua,
amb els llençols mal girbats.
La lluna, com un far a l’Argentera,
tenyint de blanca llumera
los ports, les muntanyes i los monts
te desgotarà com aigua pels mugrons.
I així, dormint-mos pels rocons
del nostro verano a l’Alguer.
Aguarda, que mos convé canviar de vida,
i en aquí tot és possible.
Aió, que te tenc de fer entendre
primer de muntar a l’avió
aqueixa cançó
d’amor i ressaca a l’Alguer…
txau, txau