2022 – Su filu ispinadu

Crèditos

‘A desalambrar’, Daniel Viglietti/Víctor Jara

Testu e boghes: Michele Atzori e Adrià Mor
Ghitarras: Adrià Mor

Produtzione: Iol Cases

Tradutziones:

Vìdeu fatu cun s’agiudu de EjaTV.

Lu filu spinatu – gadduresu (tradutzione de Riccardo Mura)

Éu dummandu a li presenti
si no aéti mai pinsatu
chi chista è la tarra nostra
e no di li patroni manni.

Teulada illu ’50 éra una ’iddha piú manna di Sínnai,
tarrenu cumunali tra li piú manni di tutta la Saldigna.
Zia Maria illu mési d’abbrili di lu ’59 sill’ammenta,
lu curaggju ch’ani autu di bucaccilli a fóra, in carréra.
Dicendi chi lu primma a buscà trabaddu sarístia statu só maritu,
chi andaa a zappà a ciurrata pa campà li só fiddóli.
Palduta la casa e tuttu vindutu a gjettu pa nudda e pa nienti.
Palduta la tarra, lu tricu, la mola e ten’e lu mulenti.
Li pochi dinà chi l’aíani datu, l’aíani próppriu trampati,
in un paggju di mési d’affittu so agabbati tutti.
A Maria l’è ambarata una fiddóla, n’à smannatu déci,
so in Roma, in Gjilmània, in Càgliari, ’chí in Teulada no v’éra nudda di fa.

Palchí vó taddatu lu filu spinatu
La tarra è la nostra, la sója e la tója.
Di Pétru e di Maria, di Gjuanna e di Gjasè’.

Unu stragnu arréa a viddha cilchendi parchéggiu cu la Mercedes.
Li ’eccji pusati in piazza dícini: “Ebbè, cosa suzzédi?”.
Cu una balísgia piena di dinà dici: “Mi vende il suo terreno?
Ci metto un impianto fotovoltaico, non faccio del male a nessuno”.
E si no bàstani li dinà, l’avvoccati gja cílcani lu espróppriu.
Calchiunu filma pa li dinà, calchiunu no filma pa nudda,
palchí lu dinà agabba, invecci la tarra no agabba mai.
Energia chi si faci daparedda, chissa sí chi dà a magnà.
La terra, lu sóli e lu ’entu fàcini energia chi ci palti a fóra,
oppuru fàcini magnà, cussí la ’jenti no palti a fóra.
Pàssani vint’anni e pa bonifficà lu ’mpiantu ci ’óni umbè di dinà.
Próppriu una bedda ereditai di lassà a li fiddóli.

Éu pricontu si a la tarra
No vi ai pinsatu mai.
’Chí si li mani so li nostri
puru è lu chi ani a turrà.

E si chistu cantu infada
ca no vó ascultà
di siguru è un furistéri
o lu patronu di chistu paési.

Palchí vó taddatu lu filu spinatu.
La tarra è la nostra, la sója e la tója.
Di Pétru e di Maria, di Gjuanna e di Gjasè’.

Lu firu ipinaddu – turritanu (tradutzione de Alessandro Derrù)

Éu dumandu a li prisenti
si no abeddi mai pinsaddu
chi chista terra è la nosthra
e no di li padroni manni.

Teulada i’ lu ’50 era una bidda piú manna di Sínnai,
tarrenu cumunari tra li piú manni di tutta la Sardhigna.
Zia Maria lu mési d’abriri di lu ’59 si l’ammenta,
lu curaggju chi hani auddu di buggazziri a fóra, in carréra.
Dizendi chi lu primmu a buschà trabagliu sarísthia isthaddu só maridu,
chi andazìa a zappà a zurradda pa campà li só figliori.
Pirdhudda la casa e tuttu vinduddu pa nudda e pa nienti,
pirdhudda la terra, lu triggu, la mora e finza chi l’ainu.
Li pogghi dinà chi l’abíani daddu, da chi l’abíani trampaddi,
in un paggiu di mesi d’affittu so aggabbàddi tutti.
A Maria l’è rimastha una figliora, n’ha pisaddu dézi,
so in Roma, in Germania, in Cagliari, acchí in Teulada no v’era nudda di fa.

Vó sigaddu lu firu ipinaddu.
Acchí la terra è la nosthra, la tóia e la sóia,
di Preddu e Maria, di Giuanna e José.

Un furistheri arribi in bidda zirchendi parchéggiu cu’ la Mercedes.
Li vecci pusaddi in piazza dízini: “Ebbè, cosa suzzédi?”.
Cun d’una varísgia piena di dinà dizi: “Mi vende il suo terreno?
Ci metto un impianto fotovoltaico, non faccio del male a nessuno”.
E si no bàsthani li dinà, l’avvucadi già zerchani l’iprópriu.
Calchùnu fimma pa li dinà, calchùnu no fimma pa nudda.
Acchì li dinà fìnini, inveci la terra no fini mai.
Energia chi si fazzi a la sora, chissa sì chi dazi a magnà.
La terra, lu sóri e lu ventu fàzini energia chi zi parthi a fóra.
O sinnò fàzini magnà inogghi, cussí la genti no parthi a fóra.
Pàssani vint’anni e pa bunifiggà l’impiantu zi vòni un be’ di dinà.
Própriu una bedda erediddài di lassà a li figliori.

Éu dumandu si a la terra
no v’hai pinsaddu mai.
Parchí si li mani so nosthri
È nosthru puru lu chi zi dazini.

E si chistu cantu infada
calchùnu chi no vó intindì,
sthài siguru chi è un furistheri
o lu padronu di chistu paési .

Vó sigaddu lu firu ipinaddu.
Acchí la terra è la nosthra, la tóia e la sóia,
di Preddu e Maria, di Giuanna e José.

U fì spinàu – tabarchinu (tradutzione de Remigio Scopelliti e Andrea Luxoro)

Mi dumandu à chi gh’è
se nu han mòi pensàu
che sta tera a l’è a nóstra
e nu de i padrùn grendi.

Tôlèa intu ’50 u l’éa in pàize ciü grande de Sinnai,
in teren cumunole tra i ciü grendi de tütta a Sardegna.
A lalla Maria du màize d’arvì du ’59 a s’aregórde,
du curaggiu ch’àivan avüu à sbàttai in de föa pâ stradda.
Dìndughe che u primmu à ’truvò travaggiu u sâiè stetu só màiu,
ch’u l’anova à travagiò a tera in giurnò, pe mantegnì i só figiö.
Dóppu avài persu a cà, avài vendüu tüttu pe pócu o ninte,
dóppu avài persu a tera, u gran e a möa e fiña l’oze.
I póchi dinè che gh’àivan detu cun l’imbróggiu,
inte ’n pò de màixi d’afitu s’éan spacè.
 Maria gh’è arestàu ’na figgia, déxe a n’ha cresciüu.
En à Rumma, in Germània, à Càggiai, perchè à Tôlèa nu gh’éa ninte da fò.

U l’ö ésse tagiàu u fì spinàu.
A tera a l’è a nóstra, de lé e a tó,
du Piétru e da Maria, da Giuànna e du José.

In furestu u l’arive intu pàize e u serche parchéggiu pâ Mercedes.
I végi asetè in sciâ ciassa dìxan: “Ma cusse sucédde?”
Cun ’na valìxa piña de dinè u dixe: “Mi vende il suo terreno?
Ci metto un impianto fotovoltaico, non faccio del male a nessuno”.
E anche se nu abastésse i dinè, i âvucoti han pruntu l’espróppriu.
Quarchedün u firme pai dinè, in otru u nu firme pe ninte,
perchè i dinè finìscian invécce u teren u nu finisce mòi.
Energia rinnovabile, quésta scì che a te dà da mangiò.
A tera, u sù e u ventu prudüxan energìa ch’a se ne va
o dan da mangiò cuscì e gente nu scàpan.
Passe vint’anni e pe smaltì l’inciàntu gh’ö in saccu de dinè.
Ma che bella ereditè da lasciò ai tó figiö!

Mi dumandu se ti gh’è mòi pensàu â tera,
perchè se e muen en e nóstre,
l’è u nóstru quéllu che ne dévan.

E se stu cantu u destürbe
quarchedün che nu ö sentì
ti ne pö ésse certu che u l’è in furestu
o u padrun de stu pàize.

U l’ö ésse tagiàu u fì spinàu.
A tera a l’è a nóstra, de lé e a tó,
du Piétru e da Maria, da Giuànna e du José.

Lo fil espinat – aligheresu (tradutzione de Francesc Ballone)

Jo deman a qui és present
si això mai l’haveu pensat
que aquesta terra és nostra
i no dels duenyos grans.

Teulada, als anys ’50, era gran com a Sínnia,
terrers comunals entre els més grans de la Sardenya.
Tzia Maria ja se’n recorda, de l’abril del ’59,
del coratge que han tengut de gitar-los al carrer.
Més treball hi siguerà, diuen, i lo primer és pel marit.
Xapant l’han trobat, a jornada, per campar les criatures.
Perduda la casa i tot venut per poc i arrés,
perduda la terra, lo forment, la mola i lo molendo.
Lo poc i arrés que lis-hi han donat, embrollant-se’ls com convé,
pagant afito és acabat en dos mesos o poc més.
Una filla li és restada, de les deu que s’ha aixecat,
són a Roma, Germània, i Càller, que a Teulada no és més compte.

Vol tallat lo fil espinat.
La terra és la nostra, d’ella i de tu,
de Pedru i Maria, de Giuanna i José.

Un forister ve al país, despaga lo Mercedes.
Los vells, en plaça diuen: “Qui cosa vol, aqueix?”.
Obri la balija ensacada de moneda, dient “Mi vende il suo terreno?
Ci metto impianto fotovoltaico, non faccio del male a nessuno”.
I a qui no li basta la moneda, advocats per expropiar.
Gent que firma per moneda, però altros, ellos no,
que la moneda se consumi, la terra això no el fa.
Energies renovables, ja donen a menjar,
la terra, sol i vent, energia que se’n va volant.
Però quan nos fan menjar la gent ja no se’n va.
Als vint anys són de treure, amb un gran cost, les instal·lacions.
Hereditat pels nostres fills, qui bella hereditat.

Li deman, a vosté
si ha pensat que, en la terra,
si hi treballen les mans nostres
nostro és tot allò que ve.

Si desturb, amb aquest cant
a qui escoltar no vol
de segur és forister
o un duenyo del País.

Vol tallat lo fil espinat.
La terra és la nostra, d’ella i de tu,
de Pedru i Maria, de Giuanna i José.

Su filu ispinadu – sardu (tradutzione de Adrià Mor, testu de Michele Atzori)

Deo pregunto a bois, presentes
si no si seis postos a pensare
ca custa est sa terra nostra
e no de is meres mannos.

Teulada in su 50 fiat una bidda prus manna de Sinnia .
Terrenu comunali tra is prus mannus in totu Sardinnia.
Tzia Maria su mesi de aprili ‘e su 59 si dd’arregordat,
su coràgiu ca ant tentu de ddus ponni in s’arruga, in foras.
Narendi ca su primu a otenni traballu fu pobiddu suu,
chi andara a marrai a jorronadas po campai is pipius.
Pérdia sa domu e totu cantu donau po nudda e po nienti,
pérdia sa terra, su trigu, sa mola e fintzas su molenti.
Su pagu dinai ca d’ant donau ca d’ant imbrolliaus propriu,
in d’una pariga de mesis de afitu fiat spaciau totu.
A Maria d’est abarrada un filla, dexi nd’at dépiu pesai,
funt a Roma, in Germània, in Casteddu, in Teulada no c’est stétiu nudda de fai.

Ca bolet segadu su filu ispinadu.
Sa terra est sa nostra, de issa e de tue,
de Pedru e Maria, de Giuanna e de José.

Unu stràngiu arribat a bidda circhendi parchégiu cun sa Mercedes.
Is bécius sétzius in pratza nanta: “Ebé, e ite sutzedet?”
Cun d’unu balixia pren’ ‘e dinai narat: “Mi vende il suo terreno?
Ci metto impianto fotovoltaico, non faccio del male a nessuno”.
E chi no bastat dinai, abogaus ca circant espropriu.
Callincunu firmat po su dinai, callincunu no firmat su propriu,
ca su dinai spaciat, invecis sa terra no spaciat mai.
Energia chi torrat a fai, cussa jai chi donat a papai.
Sa terra, su soli, e su bentu faint energia chi bolat a foras,
o puru faint a papai, aici sa genti no partit in foras.
Passant 20 annus, e smaltiri s’impiantu ci olit bellu dinai.
Eredidadi po fillas e fillus, ita bellu a si dda lassai.

Deo pregunto chi in sa terra
no nc’as pensadu mai,
ca chi is manos funt is nostras
puru est su chi ant a donare.

E chi custu cantu istorbat
chie non bolet ascurtare
de seguru est un’istràngiu
o unu mere de custu paisu.

Ca bolet segadu su filu ispinadu.
Sa terra est sa nostra, de issa e de tue,
de Pedru e Maria, de Giuanna e de José.