1. No en diguis LA Sardenya, amb article; es notarà que no en tens ni idea i hauràs de dissimular que et confonies amb els Pirineus.

2. La capital no és «Cagliari»; aquest és el nom italià. En català, el nom és Càller. Utilitza la toponímia en català (Sàsser, Oristany, Ocier...). En parlo a la meva cançó «Non bido s'ora».

3. Hi ha una tendència a mistificar Sardenya com una terra «antiga», «misteriosa». És correcte: és una terra tan vella com la resta del planeta, però et decebrà si et deixes entabanar per idees com ara que hi ha llocs de l'illa on encara no han arribat els cotxes (sentit per servidor en persona). #Orientalisme

4. A Sardenya s'hi parlen diverses llengües, totes en perill excepte l'italià: l'única oficial. #EmergènciaLingüística

5. L'alguerès, una varietat del català, n'és una. Qualsevol conversa sobre l'alguerès afirmarà tard o d'hora que es tracta de «català antic». Però compte amb l'exotització: en realitat, és més antiga qualsevol altra varietat del català 🤔 #OrientalismeLingüístic

El català de l'Alguer té moltes influències del sard i del castellà (per mitjà del sard), com ara «mesa», «carinyo», «duenyo». Per cert, no facis el camaco: «macu» vol dir una altra cosa a l'illa. #Principatocentrisme

6. El sard és la llengua endògena més parlada a l'illa. Com l'alguerès i tot el que és sard, se sol qualificar de llengua «arcaica» (comprova-ho a l'Enciclopèdia Catalana), perquè és l'única llengua que conserva alguns trets específics del llatí. Aquests termes són sovint utilitzats amb estima per part de qui es preocupa per la fragilitat d'aquestes llengües, però no passen de llocs comuns.

El sard és una llengua moderna com les altres. Per exemple, l'associació @Sardware tradueix tecnologia, com @Softcatala.

7. És preciós descobrir Sardenya per mitjà de la lectura; a mi em va fer de guia Sergio Atzeni, referent de l'independentisme d'esquerres modern. Aquí, en català traduït per un servidor: «Passàvem per la terra lleugers». També «Pro cantu Biddanoa», en edició bilingüe ita-srd, o «Soldats abandonats», de l'amic Gaví Balata. #MésLlegirMenysInstagram

8. Música: Elena Ledda (sard), Su dotori (sard), Matteo Leone (lígur tabarquí), Claudio Gabriel Sanna (alguerès), Federico Marras (turrità), Daniela Pes (gal·lurès). Aquí, els meus discos de música catalanosarda.

9. Si vols aprofundir en la realitat lingüística de l'illa, la RAI està tornant a passar aquest estiu «#BeniCunMe», el meu programa de TV sobre les llengües de Sardenya. Es pot recuperar aquí: https://www.raiplay.it/programmi/raisardegna-raisardigna/programmi/beni-cun-me.

10. Sardenya és una nació oprimida per l'Estat italià, amb la seva pròpia lluita per la supervivència. Compte amb el paternalisme independentista. En vaig parlar a Vilaweb. #SomColònies

Per acabar: no tinguis pressa. Sardenya és una illa des de fora, però des de dins és un continent, i sempre hi passen coses. Si corres, te'n perdràs moltes. I sempre cal deixar alguna cosa per tornar-hi en el futur.

Glossari bàsic en sard estàndard: salude ('hola'; txau a l'Alguer); a nos bìdere ('a reveure'; a mos veure a l'Alguer); pro praghere ('si us plau'; per plaer a l'Alguer); gràtzias meda ('moltes gràcies').

«Musk és la figura més rellevant de l'extrema dreta global, i té el megàfon més gran del món.»

La solució? Marxar-ne:
«Idealment, tots els polítics, periodistes i influenciadors desertarien en massa de X i utilitzarien un altre lloc per a l'intercanvi global de notícies i opinions. Fins ara, això ha plantejat un problema d'acció col·lectiva: fins i tot els governs que detesten X no en volen marxar mentre continuï essent un fòrum central.»

https://www.theguardian.com/commentisfree/article/2024/aug/09/uk-far-right-riots-elon-musk-x

| | * | | #Ryanair és la #Renfe del cel.

-:|:- Ryanair est sa #Trenitàlia de su chelu.

«Menysprear-los ara, o subestimar-los [els estàndards lingüístics], és un tret al peu que no ens podem permetre.»

'La dialectització', editorial d'El Temps: https://www.eltemps.cat/opinio/61023/la-dialectalitzacio

Ramon Piqué, militant històric de l'esquerra independentista a Sant Cugat, recorda que «Catalunya és una nació, però una nació ocupada», i que l’independentisme històric no ha sorgit de les elits ni de la dreta, sinó de les «classes populars».

https://www.totsantcugat.cat/actualitat/politica/cup-crida-sortir-carrer-paisos-catalans-lliuressocialistes-feministes_2202574102.html

Cinc professors de #CalState #LongBeach denuncien represàlies de l'administració de la universitat per haver-se posicionat obertament contra el genocidi a Gaza. El professorat s'organitza sota el nom #CSU Faculty for #FreeSpeech ('professors per la llibertat d'expressió') i denuncia un biaix racista. L'#ACLU (American Civil Liberties Union Foundation) critica la inconstitucionalitat de les polítiques de la universitat. Tota la info: https://linktr.ee/csufacultyfreespeech. #csulb

Signa: https://www.change.org/CSU_Faculty_For_Free_Speech

| |*| | «Els accents de la nova literatura catalana», d'Àlex Milian per a El Temps
https://www.eltemps.cat/article/61019/els-accents-de-la-nova-literatura-catalana

El debat sobre localisme i estàndard en la literatura no és exclusiu de cap llengua. Sardenya és present en diversos passatges d'aquest article a El Temps. Primer, per l'esment del valencià Manuel Baixauli, que afirma: «en una llengua és importantíssim l'estàndard, i sobretot en una llengua en perill: N'hi ha que s'han enfonsat per falta d'un estàndard, com el sard. I en la nostra és molt important». Segon, per la ressenya de Soldats abandonats, de l'alguerès Gaví Balata.

L'article ofereix fins i tot algunes guies en què clarament el context sard es podria inspirar, com ara la proposta de Jordi Badia: estàndard per a la narració; llibertat en els diàlegs. Una llibertat, però, que no hauria de tolerar els castellanismes (com uelo o güelo), ni tampoc «el que es diu a casa meva d’una manera i diferent dues cases més enllà».

-:|:- «Is atzentos de sa literadura catalana noa», dae Àlex Milian pro El Temps
https://www.eltemps.cat/article/61019/els-accents-de-la-nova-literatura-catalana

Sa dibata in pitzus de localismu e istàndard in sa literadura no est esclusiva de nissuna limba. Sardigna est presente in una pariga de passàgios de custu artìculu in El Temps. Primu, pro su mèntovu de su valentzianu Manuel Baixauli, chi afirmat: «in una limba est importante meda s'istàndard, e mescamente in una limba in perìgulu: nch'at limbas chi si sunt arrutas pro mancàntzia de un'istàndard, comente su sardu. E in sa limba nostra est de importu meda». Segundu, pro sa rassegna de Soldats abandonats, de s'aligheresu Gaví Balata.

S'artìculu frunit fintzas ghias in is chi, craru, su cuntestu sardu diat pòdere pigare ispiratzione, comente sa proposta de Jordi Badia: istàndard pro sa narratzione; libertade in is diàlogos. Una libertade, però, chi non diat dèpere cunsentire is castillianismos (comente uelo o güelo in valentzianu; 'ajaju', dae su castillianu abuelo), e nemancu «su chi si narat a domo mia in una manera e in una manera diversa duas domos acanta».